Vall d'Aigües Vives
| Tipus | vall  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Espanya | |||
| ||||
La Vall d'Aigües Vives és una vall-corredor que comunica la Ribera Alta amb la Valldigna. La vall segueix una direcció NO-SE, amb consonància amb les alineacions ibèriques que la delimiten a nord i sud: la Serra de les Agulles i les llomes del Vedat respectivament. Mesura uns 7 quilòmetres de llargària.[1][2]
A la vall es localitza el nucli de població de La Barraca d'Aigües Vives, que pertany a Alzira. El petit nucli va créixer a costa del convent de Santa Maria d'Aigües Vives i de les bones condicions que gaudeix la vall per a l'agricultura. Tant és així que, ací trobarem la major explotació agrícola dedicada al cultiu del taronger de tot el País Valencià. Actualment, l'única via d'accés a la vall és la carretera CV-50 que uneix la N-332 (Tavernes) amb els grans nuclis de la Ribera Alta del Xúquer (Alzira i Carcaixent). Una línia fèrria, la primera de l'estat, inaugurada el 1864, unia Gandia amb Carcaixent, passant per la Vall d'Aigües Vives, però malauradament va ser clausurada pel govern espanyol el 1969.[1][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Aspectes geogràfics». Labarracadaiguesvives.es. [Consulta: desembre 2017].
- ↑ País, Ediciones El «Recurso contra la urbanización en la Vall d'Aigües Vives» (en castellà). EL PAÍS, 19-01-2008.
- ↑ «Via Verda». Labarracadaiguesvives.es. [Consulta: desembre 2017].